Recomanació de Lectures Literàries per a l’ESO

La lectura és clau per al desenvolupament dels adolescents, ja que els ajuda a reflexionar sobre el món i ells mateixos, i a construir la seva identitat. Els llibres fomenten el pensament crític i creatiu, cosa que permet als joves explorar dilemes ètics i emocions complexes. Una selecció de lectures variades, amb obres clàssiques i contemporànies, pot afavorir aquesta evolució personal i estimular l’interès per la lectura.

Lectures per a 1r d’ESO:

• “Peter Pan” de J.M. Barrie: Una història de fantasia que tracta conflictes personals i emocionals.
• “Delicte ecològic” de Josep Lorman: Una trama d’intriga que treballa la consciència ecològica.
• “El quadre de Monet” de Mercè Canela: Explora la sensibilitat estètica i la interpretació personal a través de l’art i la natura.

Lectures per a 2n d’ESO:

• “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo: Una obra de ciència-ficció que reflexiona sobre la societat i els seus reptes futurs.
• “A 677 km de casa” de Mark Lowery: Tracta les emocions i relacions entre adolescents, amb un llenguatge senzill.
• “Inbox” de Care Santos [material didàctic]: Explora les relacions en línia i la construcció de la identitat digital dels adolescents, abordant perills i oportunitats a través d’Internet.

Proposta de Lectura Guiada: Mecanoscrit del segon origen.

La lectura guiada se centra en temes com la supervivència, la reconstrucció de la societat i les relacions humanes en un món postapocalíptic. Es treballa la llibertat, les decisions ètiques i la creació d’una nova civilització.

Les activitats inclouen:

• Discussió ètica sobre la supervivència i les relacions humanes.
• Reflexió sobre temes socials actuals com la crisi ambiental.
• Conversa literària sobre la reconstrucció de la societat i el paper de l’individu.

Producte final: Els estudiants creen una crítica literària o un diari personal sobre els valors de l’obra i escriuen un final alternatiu o una nova escena.

Conclusió

Aquestes lectures ajuden els alumnes a desenvolupar competències literàries i a reflexionar sobre temes socials, emocionals i ètics, afavorint el seu creixement personal i creativitat.

Elena Zapata

(333 paraules)

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

Bibliografia i webgrafia:

Departament d’Educació. (2017). Lectura guiada: Proposta didàctica per treballar el procés lector a secundària [Material didàctic]. Generalitat de Catalunya.

L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària [material didàctic] (2a edició, 2016) [en línia]

Manresa, M. [Mireia], Delgado, R. [Rosalia], Margallo, A. [Ana María] M., Verdaguer, M. T. [Maria Teresa], & Vilà, M. [Marta] (Coords.). (2023). La lectura literària a ESO i batxillerat: Orientacions per a la lectura guiada [Material didàctic]. [En línia]. Generalitat de Catalunya.

La prova que he triat, és una prova competencial que consisteix a veure quin és el nivell lingüístic, de competència escrita i competència lectora tenen els i les alumnes que acaben aquell any l’educació obligatòria.

Aquesta prova serveix per veure el nivell que tenen els i les alumnes i ajuda al professorat, als centres educatius i, fins i tot, al govern a veure com funciona el pla que han dut a terme en l’educació i fer-ne una valoració, és a dir, veure si els resultats sobre el pla han sigut positius o han sigut negatius. Això també els permet veure quines són les coses que han de millorar, quines han de canviar o quines són les correctes. A més, els centres educatius poden valorar el nivell del professorat que tenen, és a dir, amb aquestes competències es pot veure si hi ha hagut una bona connexió entre professorat i alumnat i si s’han complert tots els objectius proposats. A les famílies, també els dona informació, les proves; poden veure quin és el nivell que tenen els seus fills i les seves filles quan acaben l’ESO.

Els resultats de les proves de competència de català i castellà han anat caient any rere any, això vol dir que cada curs que passa tenen una competència de les llengües més fluixa que l’any anterior. L’any 2023 els resultats en la competència de llengua i literatura catalanes van disminuir 1,8 punts que l’any anterior. La competència de llengua i literatura castellanes va disminuir encara més, fins a 3,6 punts menys que l’any anterior.

Aquestes proves considero que són importants perquè permet veure als organismes quin és el nivell que té l’alumnat, és a dir, poden veure quins són els resultats que han donat les seves directrius i, posant d’exemple aquesta baixada de punts constant, la conselleria d’educació s’hauria de replantejar fer un canvi en el sistema perquè veuen que no funciona. Els resultats de les proves sí que han de ser públiques perquè el govern ha de transmetre una certa transparència quan realitza diferents accions i mostrar que les seves accions dona bons resultats.

La competència de quart d’ESO noto que és una prova massa fluixa: només hi ha tres comprensions lectores i en les preguntes hi ha alguna petita cosa relacionada amb sintaxi, lexicografia o morfologia, però no els avaluen. Després fan una expressió escrita que sí que et dona més informació sobre l’alumnat, però són escrits massa curts per poder expressar-se tranquil·lament.

En conclusió, s’ha de donar importància a les proves de competències lingüístiques com a eina d’avaluació del nivell dels estudiants en acabar l’educació obligatòria i com a instrument de diagnòstic per a la millora del sistema educatiu. Tot i que aquestes proves proporcionen informació valuosa per als diferents agents implicats (govern, professorat, centres educatius i famílies), la seva estructura actual considero que és insuficient per avaluar de manera completa les habilitats lingüístiques de l’alumnat. La tendència negativa en els resultats suggereix la necessitat d’un replantejament del sistema educatiu i de l’enfocament de les proves per tal d’aconseguir una avaluació més rigorosa i efectiva, que permeti identificar millor les àrees de millora en l’aprenentatge i assoliment de competències bàsiques.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. (2024). Avaluació de quart d’ESO 2024. Generalitat de Catalunya. http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/avaluacions-consell/avaluacio-quart-eso/2024/

Generalitat de Catalunya. (n.d.). Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). Generalitat de Catalunya. http://csda.gencat.cat/ca

Generalitat de Catalunya. (n.d.). Proves d’accés a la universitat (PAU) i proves d’aptitud personal (PAP). Generalitat de Catalunya. https://universitats.gencat.cat/ca/proves-acces-PAU-PAP/

Selecat. (n.d.). Selecat: Portal d’informació sobre la selectivitat a Catalunya. https://www.selecat.cat/

Hola a tothom!

Us deixo l’enllaç a la meva presentació escrita i us adjunto el meu vídeo.

A la UOC, soc professora del Grau de Llengua i literatura catalanes i del Grau de Traducció, interpretació i llengües aplicades (TILA).  Soc la professora responsable de les assignatures següents: Història de la llengua catalana; Orígens i evolució de la llengua catalana; Política i Planificació Lingüístiques; Ensenyament de la llengua catalana (Ensenyament de la llengua A (català) al grau TILA) i  Multilingüisme i educació. A banda també m’ocupo de les assignatures de Tècniques d’expressió (cat) i Técnicas de expresión (cast) dels graus d’Empresarials, Màrqueting i Turisme. També faig docència al  Màster universitari de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes i  participo en el programa de Doctorat d’Humanitats i Comunicació.

Les meves àrees d’interès de recerca són la sociolingüística i la planificació i política lingüístiques, més concretament m’interessen els temes de: llengua i identitat; llengua i joves; llengua i immigració; nous parlants de llengües minoritàries i polítiques lingüístiques de les llengües minoritzades. Com a investigadora formo part del Grup de Recerca Reconegut, Identi.Cat (Llengua, cultura i identitat en l’era global).  Actualment, participo en el projecte de recerca: Equiling-cat (com a co-IP,  juntament amb Joan Pujolar).

Aquestes són algunes de les meves publicacions recents:

• Puigdevall, Maite (2022). “Voluntariat per la llengua: Building Social Cohesion Through Language”. in McLeod, Wilson; Rob Dunbar; Kathryn Jones, John Walsh. Language, Policy and Territory – A Festschrift for Colin H. Williams. London: Palgrave Macmillan.
• Puigdevall, Maite; Joan Pujolar i Alba Colombo (2021). “Linguistic safe spaces and stepping stones: rethinking mudes to Catalan through the lens of space”, Special Issue: Activating New Speakers: Research among Spain’s Historic Linguistic Minorities; Journal of Multilingual and Multicultural Develpment.
• Ramallo, Fernando, Estibaliz Amorrortu y Maite Puigdevall (Eds.) (2019). Neohablantes de lenguas minoritarias en el Estado español. Madrid: Iberoamericana Vervuert.
• Puigdevall, Maite; Alba Colombo i Joan Pujolar (2019). “Capítulo 6.  Espacios de adopción del catalán, una aproximación etnográfica a las mudas lingüísticas en Cataluña”, en Ramallo et al. (Eds.). Neohablantes de lenguas minoritarias en el Estado español. Madrid: Iberoamericana Vervuert.